En el moment en el qual encenem el nostre ordinador i Windows inicia, el que veiem és el que es diu la pantalla de bloqueig. Es tracta d’una imatge que podem personalitzar i que ens ofereix el que podríem considerar com a informació preliminar abans de treballar cada dia. La data, l’hora, si la connexió d’Internet està establerta o no i notificacions personalitzades que, com veurem més endavant, podem configurar. Alguna cosa com el següent, amb una de les imatges preestablertes de Windows.

Aquesta pantalla hem de desplaçar-la cap amunt, ja sigui amb el botó esquerre del ratolí o fent un moviment de desplaçament amb el dit en les pantalles tàctils. Això ens portarà a la pantalla on hem d’indicar la contrasenya del nostre sistema.

La contrasenya que hem d’escriure aquí és la que indiquem en instal·lar el sistema o quan l’executem per primera vegada quan adquirim un ordinador nou. Encara que, també com veurem en la següent unitat, té avantatges usar com a usuari i contrasenya un Compte de Microsoft per a aprofitar diversos serveis en línia que venen inclosa en el sistema operatiu. Alternativament, podem iniciar també una sessió de Windows usant un compte de Microsoft i un PIN, de manera similar a una targeta bancària en un caixer automàtic.

Després d’indicar la contrasenya o el PIN, finalment arribem a l’Escriptori de Windows 10. L’Escriptori és el lloc en el qual treballarem quotidianament. Aquí és on executem programes, obrim arxius, busquem objectes, etcètera. De manera anàloga a un escriptori de treball real, hem de sentir-nos a gust amb el que veiem en pantalla. És a dir, hem de saber on estan les coses i per a què serveixen. Amb el temps, aquest escriptori estarà tan ordenat o desordenat com el nostre escriptori real. Serà un reflex digital de nosaltres mateixos d’alguna manera perquè l’anirem personalitzant. Primer, tal vegada, amb una imatge pròpia, després amb alguna combinació de colors que ens agradi. Probablement aquí deixem un arxiu amb el qual hàgim de treballar diversos dies o una carpeta amb documents importants. Hi ha qui deixa aquí tota classe d’arxius sense cap ordre juntament amb les icones de molts programes i l’escriptori acaba sent un desastre. Per això, per a evitar-ho, és important conèixer l’escriptori del nostre sistema operatiu i en aquest sentit, el primer que hem de dir és que podem buidar-lo de finestres ràpidament amb la combinació de tecles Windows+D. Com ja vam veure, distingim la tecla Windows por el logo del sistema: .

Les icones de l’escriptori s’activen fent doble clic amb el ratolí o amb el dit en pantalles tàctils. Poden ser de tres tipus: Programes, carpetes que contenen arxius, o bé, arxius que, en ser premuts, obren el programa amb el qual van ser creats i amb la informació que contenen. També tenim un altre tipus d’icones que es diuen Accessos directes. No obstant això, aquests accessos directes finalment apunten també a programes, carpetes o arxius.

Al seu torn, de manera predeterminada (ja que podem moure-la a qualsevol costat de la pantalla), en la part inferior tenim una barra que conté diversos elements. En la part esquerra, el botó del menú Inici. A ell dedicarem el següent apartat d’aquesta unitat. Després, a la seva dreta, tenim la caixa de cerca que és una de les novetats de Windows 10. A la dreta de la caixa de cerca, tenim un altre element nou: el botó Vista de tasques, el qual, depenent de la nostra dinàmica de treball, pot arribar a ser molt útil. De seguida tenim icones d’accés ràpid. Aquesta àrea, per descomptat, també és personalitzable. De manera predeterminada conté tres icones: El del nou navegador d’Internet, anomenat Edge, un altre que serveix per a obrir l’Explorador d’arxius i un altre més que ens porta a la botiga d’aplicacions de Microsoft. En la imatge hem afegit una icona més, el del navegador Chrome, només per a il·lustrar que podem afegir les icones dels programes que desitgem, així tindrem un accés immediat a ells.

Després tenim una àrea lliure en la barra. En sentit estricte és l’àrea de tasques. Cada aplicació (o programa, és el mateix) que tinguem en execució es veurà representat amb una icona en aquesta àrea, la qual cosa ens permetrà administrar de diverses maneres les finestres obertes en el nostre escriptori. En la primer imatge tenim les icones d’accés ràpid que ja vam mostrar i després l’àrea lliure de l’àrea de tasques (en negre). En la imatge inferior pot veure’s com en aquesta àrea apareixen les icones dels programes oberts, tres en aquest cas que ressaltem amb un requadre vermell.

A la dreta de la barra de tasques tenim una sèrie de petites icones que, generalment, representen elements del funcionament del sistema. Aquestes icones també poden variar de màquina a màquina en funció de la marca de l’ordinador i/o dels programes instal·lats.